«En una societat con la nostra, la del fast-food, les noves tecnologies i la lectura dels titulars, que es queda a la superfície de tot i no pregunta res, llegir Manuel de Pedrolo és un acte revolucionari. (Cesc Freixes)»
Llegeixo a la web de l’editorial
Meteora: “Pel que fa a
Pedrolo, podríem dir que hi ha tres tipus de lectors: un primer que l’ha llegit
abundosament i coneix prou bé la grandària i l’esplendor de la seva obra
literària, un segon que va llegir el Mecanoscrit... i no ha tingut l’oportunitat
d’endinsar-s’hi més, i un tercer que, pels motius que sigui, el desconeix.” I
he de reconèixer, no sense certa vergonya, que jo pertanyo al segon grup, tot i
que també vaig llegir «Joc brut».
Aprofitant la venen tesa de la
celebració de l’any Pedrolo, coincidint amb el centenari del naixement de
l’autor, em proposo a esmenar el meu desconeixement sobre la seva obra, i ho
faig començant pel principi: llegint la guia sobre l'autor que ha escrit Sebastià Bennasar i ha publicat Meteora
,«Manuel
de Pedrolo, manual de supervivència», on podem llegir a la seva contraportada:
«En Pedrolo, no te l’acabes»,
asseguren els seus coneixedors. El sentit d’aquesta frase, però, només s’entén
quan descobreixes la immensitat i la intensitat del seu llegat literari.
Efectivament, en Pedrolo, no te l’acabes… però pots provar de moure’t al seu
voltant. Aquest llibre vol ser un manual de supervivència per intentar-ho.
Bennasar ens apropa a l'extensa obra i a
vegades, massa vegades, desconeguda obra de l'autor de l'Aranyó. I ho fa través
de vuit capítols, al llarg dels quals ens parlarà des de la seva relació
personal, des de ben jove, amb l'obra de l'autor; com de l'anàlisi que ens fa
de la seva producció literària. I ho fa des de dos vessants: la purament
literària, Pedrolo va conrear
tots els gèneres possibles, sent un autor innovador. I la ideològica i
política, parlant-nos de l'important paper que tenen en la seva obra la
política i essencialment de les idees independentistes de Pedrolo, en una època on aquest sentiment no estava tan
arrelat com avui en dia, on el que predominava era l'autonomisme; i els
problemes que això li va ocasionar amb la censura que retardava, a vegades
durant més d'una dècada, la publicació d'algunes de les seves obres.
També ens apropa a la feina que fa la
Fundació Pedrolo.
Veurem com per l’escriptor segarrenc de la seva obra més coneguda, «Mecanoscrit
del Segon Origen», no és ni de bon tros la que considera la seva millor
novel·la, ans al contrari, renega de ser conegut per haver-la escrit, arribant a
dir que si arriba a saber l’importància que tindria no l’haguera publicat.
Al llarg dels vuit capítols, tots
ells encapçalats per una cita de Pedrolo,
Bennasar conversa amb
persones que d'una forma o altra estan relacionades amb l'obra de Pedrolo: Antoni Serra, Margarida Aritzeta o Àlex Martí Escribà. També ens acostarà a diversos articles
que parlen de l’autor.
I al final ens trobem amb una
entrevista al crític literari Alex
Broch. També hi ha un final alternatiu a «Mecanoscrit de Segon Origen»
que escriu el mateix Sebastià
Bennasar. Així com un tercer apèndix amb l'extensa bibliografia de Manuel de Pedrolo.
«Considero compromesa aquella novel·la que, a més de no evadir-se de la realitat de la qual és testimoni, s’orienta en un sentit polític i social que col·loca el novel·lista en l’obligació d’aclarir els seus valors. (Manuel de Pedrolo)»
Aquestes categories poden descriure bé els lectors, perquè a molts ens van fer llegir el Mecanoscrit a l'escola, i després no vam passar d'aquí. Però jo vaig pel camí de ser de la primera categoria, tot i que probablement no arribi al nivell que tenen gent com la Carme o en McAbeu, que són grans coneixedors de l'autor, però ja n'he llegit alguns i per aquest any em reservo espai per algun altre, i així anar fent. Però prefereixo anar directament a les obres, no a llibres que parlen d'ell.
ResponElimina