DEUDAS DEL FRÍO

«Podemos escribir un nuevo libro juntos, uno de los dos, sin nada previamente escrito, sin borrones.»

«Deudas del frío» és la segona entrega de la trilogia protagonitzada per l’Inspector David Vázquez i la seva parella, Irene Ochoa,  pensada i escrita per la Susana Rodríguez.

Els que em llegui habitualment ja sabeu del meu mal vici de començar les sagues literàries per qualsevol llibre menys el primer; en aquest cas no anava pas a fer l’excepció. No he llegit el primer volum, encara que he de confessar que ja és a casa. Tot i la continuïtat dels personatges i les constants referències als fets ocorreguts a la novel·la que la precedeix,  «Sin retorno», he pogut endinsar-me en la trama i seguir el fil argumental sense cap problema.

Durant tota la novel·la ens trobarem amb dues trames completament diferenciades, per una banda la investigació policial que porta a terme l’equip de l’Inspector Vázquez com a conseqüència de l’assassinat de Jorge Velmonte,  el president d’una important entitat bancària; i per altra la relació de David Vázquez amb Irene Ochoa i els problemes que ella encara arrossega per la mort en tràgic accident, del seu marit.

La novel·la ambientada en els anys més durs de la crisi que assola el país, té un marcat caràcter social i polític, abordant temes, desgraciadament, de rabiosa actualitat des de ja fa massa anys. Veurem desfilar per les seves pàgines a banquers corruptes, els nous partits polítics sorgits arran dels moviments populars del 15M. Temes tan delicats com són les agressions de gènere, la prostitució com a únic mitjà de subsistència, les extorsions en una època on el treball estable escasseja i on els problemes econòmics afoguen a les famílies treballadores.

La trama corre de manera lineal en el temps, i encara que hi ha apunts del passat, especialment d’Irene, no podem parlar en cap cas de salts temporals, de manera que el lector pot seguir el fil de la investigació dia a dia com si es tractés d'un investigador més. Situada a la ciutat de Pamplona, l’autora ens descriu  amb tanta precisió els llocs i  paisatges per on transcorre l’acció que poc ens costa visualitzar-los.

L'autora ha sabut crear uns personatges sòlids i ben treballats, des de la parella protagonista a qualsevol secundari. Coneixerem la vida privada de la majoria d'ells: els seus problemes conjugals, de diners, les seves ambicions o la manca d'elles, les decisions que hauran de prendre, i que no sempre seran senzilles, per tal de poder tirar endavant..., fets que els fa més reals i creïbles a ulls del lector.
De tots ells jo em quedo amb dues dones molt diferents entre elles: Gabriela una dona forta i valenta que no dubta ni un segon en fer el que faci falta, per molt que això li comporti dur una doble vida de la qual a casa seva no saben res, per poder portar un sou a casa amb el que mantenir a la seva família. Irene, una dona amb un passat obscur del qual quasi ningú en sap res; una dona plena d'obscures ombres, que passa de ser un ésser fràgil quan està al costat de la seva actual parella, a convertir-se a una persona despietada capaç de les majors atrocitats si sent que la seva idíl·lica vida és posada en perill.

«Deudas del frío» és una novel·la de lectura amena, que t'atrapa en la teranyina de les seves trames des de les primeres pàgines, fent que vulguis avançar en la seva lectura i saber més dels seus protagonistes. Amb un final completament obert a una tercera entrega, on ja veiem que el protagonisme d'Irene anirà guanyant importància.

«El miedo no estaba entre los sentimientos que la sacudian. Tampoco los remordimientos »