“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 20 de novembre del 2017

MUSO KUNDA, la casa de les dones.





«No es podia fumar, no es podia beure alcohol, no es podia escoltar música ni jugar a futbol, les dones s’havien de cobrir amb vel i els homes vestir decorosament.»

Muso Kunda, la casa de les dones de Gemma Freixas
Sempre m'han agradat els llibres que et permeten conèixer realitats d'altres països. No només que em permetin conèixer el país o les seves ciutats, sinó aquells que van més enllà i aprofundeixen en la realitat quotidiana de la gent que hi viu. I en això la Gemma Freixes en té la mà trencada.

Vaig conèixer l'autora amb "Malabo i les cendres" i no vaig dubtar gens ni mica en llegir aquesta nova novel·la, més quan l'editora m'explica que el personatge principal està basat en una persona que l'autora va conèixer i que a hores d'ara no saben res d'ella, no saben quina sort ha corregut... i havent llegit el llibre pensar-ho m'encongeix el cor.


«Muso Kunda, la casa de les dones» no és una lectura fàcil per la duresa dels fets que ens explica. És una història que colpeja a qualsevol persona que tingui un mínim de sentiments, però que a les dones encara ens arriba més. Anava a dir que ens toca més de prop, però no és cert, el cert és que ens toca de ple. Amb poques pàgines veiem com a un país com es Mali, quan els extremistes radicals arriben al poder les dones passen a ser poc menys que ciutadans de tercera categoria, si és que arriben a tenir categoria... I com a lector pots arribar a pensar "quina trama més bèstia!" i et quedes curt molt curt, perquè no és només una trama literària, sinó que tristament és la realitat de molts, masses, països.

A través del personatge de la Mariam, una jove que treballa a la biblioteca de l'institut Ahmed Baba de Timbuctú i que col·labora en un programa de ràdio, Muso Kunda, anirem veient el canvi que sofreix el país quan els violents extremistes d'Ansar Dine es fan els amos de la ciutat i la ciutat cau sota un règim de terror, —on tot està prohibit, on tot és hàram —en mig d'una cruenta guerra civil.

Paral·lelament a la història de la Mariam i trobem la d'un manuscrit. El manuscrit de l'Abigail, escrit a finals del segle XV, i que farà un llarg viatge fins a arribar casualment a mans de la Mariam, qui accidentalment el treu de la biblioteca el dia que ha de deixar el seu lloc de feina. I és a través de la lectura que ella en fa cada dia, que el lector anirà seguit el llarg viatge del manuscrit.

Tal com deia al principi, Gemma Freixas s'ha inspirat en un personatge real per escriure la novel·la: Fàtima Touré, la qual va entrevistar el novembre del 2007, quan Fàtima era la presentadora d'un programa a Ràdio Jamana dedicat a la dona. Aquest programa s'anomenava Muso Kunda, la casa de les dones.


«Es lamentava de que les noticies internacionals només havien tractat de la demolició de les tombes dels Sants de Timbuctú, patrimoni de la Unesco, però ningú dea res de les vexacions que sofrien els habitants de les ciutats ocupades pels fan» (pàg. 71)


   

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada