“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 28 de setembre de 2017

MAÑANA SI DIOS Y EL DIABLO QUIEREN



«[...] el mal puede encontrarse en cualquier lugar, por pequeño y placentero que nos pueda parecer.»


Mañana si Dios y el diablo quieren de Julio Cesar Cano
Vaig tenir la immensa sort de conèixer a Julio Cesar Cano durant el festival de Cubelles Noir. No tenia el plaer de saber ni d’ell ni de la seva obra i gràcies a la Montse Sanjuan, que me’l va presentar, vaig saludar a l’autor he pogut llegir aquest llibre; el segon protagonitzat per l’inspector Bartlomé  Montfor.

«Mañana si Dios y el diablo quieren» sedueix al lector des de les primeres pàgines. L’inici no pot ser més impactant: la descripció del mal olor que produeix un cadàver i que s’escampa per tot l’edifici d’un cèntric carrer de Castelló.

Estructurada en trenta capítols, que abasten els catorze dies d'investigació,  relatats per un narrador en tercera persona, i on l'autor intercala diverses escenes amb un narrador en primera persona en veu d'una de les víctimes. Aquests patits fragments ajudaran al lector a entendre el calvari que està vivint aquesta persona, podrem veure la foscor que l'envolta, olorar els mateixos mals olors que ella, sentir la seva por... Un dels grans encerts que Cano té al llarg de tota la novel·la.


L'altre gran encert són els personatges, que estan perfectament dibuixats i dels que hi ha un gran ventall: des del policia de passat turbulent, conflictiu, solitari, amant de la música i del bon menjar i que veu més del compte (Montfort); al policia que acaba d'ascendir en l'escalafó policial i que sembla no saber quins són els seus límits (Corral); la persona meticulosa en el seu treball, que sembla que visqui només per ell i que té una complicada relació de parella (Sonia Trenco)..., i així tots i cada un d'ells. Trets que els humanitzen i els fan molt més propers al lector, que d'una manera o altra acabarà empatitzant amb ells.

I per descomptat la història que ens explica. Perfectament estructurada, amb unes descripcions molt acurades i precises de la ciutat de Castelló o de Vilafranca del Cid, a les terres del Maestrat, llocs on l'autor situa l'acció i amb una trama plena d'intriga que manté l'atenció del lector en tot moment.

Julio Cesar Cano, sap jugar a l'engany i així fins a quasi al final del llibre ens fa creure que la víctima que ens parla en primera persona poden ser dues de les dones protagonistes, sense que en cap moment puguem saber qui realment. Quan ho descobrim la sorpresa serà majuscula.

«Mañana si Dios y el diablo quieren» és una novel·la que atrapa i agrada, que ens permet conèixer la fantàstica ciutat de Castelló y que farà que vulguem conèixer una mica més a l'Inspector Montfort.


«Todo aquel que hace pecado es siervo del pecado.»




1 comentari :