“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 28 de setembre de 2017

MAÑANA SI DIOS Y EL DIABLO QUIEREN



«[...] el mal puede encontrarse en cualquier lugar, por pequeño y placentero que nos pueda parecer.»


Mañana si Dios y el diablo quieren de Julio Cesar Cano
Vaig tenir la immensa sort de conèixer a Julio Cesar Cano durant el festival de Cubelles Noir. No tenia el plaer de saber ni d’ell ni de la seva obra i gràcies a la Montse Sanjuan, que me’l va presentar, vaig saludar a l’autor he pogut llegir aquest llibre; el segon protagonitzat per l’inspector Bartlomé  Montfor.

«Mañana si Dios y el diablo quieren» sedueix al lector des de les primeres pàgines. L’inici no pot ser més impactant: la descripció del mal olor que produeix un cadàver i que s’escampa per tot l’edifici d’un cèntric carrer de Castelló.

Estructurada en trenta capítols, que abasten els catorze dies d'investigació,  relatats per un narrador en tercera persona, i on l'autor intercala diverses escenes amb un narrador en primera persona en veu d'una de les víctimes. Aquests patits fragments ajudaran al lector a entendre el calvari que està vivint aquesta persona, podrem veure la foscor que l'envolta, olorar els mateixos mals olors que ella, sentir la seva por... Un dels grans encerts que Cano té al llarg de tota la novel·la.

dilluns, 25 de setembre de 2017

SANG FREDA



«Va sentir nostàlgia dels temps passats a Ussink, d’una infantesa crua que creia voler oblidar. D’un fred gèlid que ho abraçava tot, fins i tot el cor de les persones i d’una família que amb prou feines l’havia alimentat.»


Sang freda de Biel Cussó
«Sang Freda» és la novel·la guanyadora del IV Premi Memorial Agusthí Vehí i el número trenta de la col·lecció crims.cat de l’editorial Alrevès.

Ens trobem amb tres personatges principals, encara que no tots tindran el mateix grau de protagonisme: Vladímir, un assassí a sou; Aniol Puigmartí un empresari d'èxit i Francesc Porcioles, un agent del trànsit amargat de la vida i amb aspiracions a pertànyer al cos d'homicidis. Tres personalitats que res tenen a veure entre ells i que sembla estrany que acabin interactuant, però l'autor mourà els fils narratius de la seva trama perquè tots tres s'acabi creuant.

L'autor amb l’alternança de capítols protagonitzats per un o altre dels personatges,  anirà posant, al lector, al corrent de qui és cada u d'ells, com actuen i perquè ho fan de determinada manera i no d’un altre; ens posarà en antecedents del seu passat i ens explicarà el seu present... És a dir, anirà perfilant els personatges, arrodonint-los, donant-los cos, a ulls del lector; al mateix temps que anirà teixint l'entramat de la història que protagonitzen.

dimecres, 20 de setembre de 2017

ASSASSINS DE GIRONA



«Per què ens hem d’interessar per la mort de quatre fats en un món en que l’assassinat a gran escala és el pa de cada dia?» ( Et Mato de Mathew Tree)


Assassins de Girona (Varis autors)
«Assassins de Girona» és el títol número 24 de l’editorial Llibres del Delicte, i si els comptes no em fallen, el quart volum de relats.

Tretze relats, d'escriptors de les comarques gironines, i un pròleg de Martí Gironell, donen cos aquest recull. Tretze històries negres, fosques i ben diferents entre si, n'hi ha per tots els gustos. Tot i que és el recull, dels que té aquesta l'editorial, que menys m'ha agradat, he de reconèixer que el conjunt es força encertat.

dilluns, 18 de setembre de 2017

LA MEMÒRIA DE L'ARBRE



«Començo a sospitar que el canvi no és el canvi, són molts canvis petits que en fan un de gros, un de gros que no veig.»

La memòria de l'arbre de Tina Vallès

Reconec que a la meva llarga llista de “pendents” hi havia un parell de títols de la Tina Vallès, però que encara no havia llegit res d’ella. Va ser quan dues amigues van posar-se a parlar d’aquesta petita joia, en una xarxa social, quan vaig decidir buscar-lo a l’ebiblio. El vaig començar a llegir de seguida i ja no vaig poder parar fins a acabar-lo.

«La memòria de l'arbre» és la història més dolça, tendra i trista que he llegit darrerament. Un d'aquells llibres que et sedueix per la senzillesa de la seva narració i per la profunditat del que et conta; que et remou records, vulguis que no; que et transporta a la infantesa i t'apropa a la vellesa, fent que viatgis, amb el cor encongit, pels anys d'entremig, pels de la maduresa de l'adult. Un viatge al llarg de la vida, i sobretot de la memòria, o de les memòries, perquè segons ens diuen els protagonistes, i jo hi estic completament d'acord, en temin dues: la memòria dels records i la del cor. Dues memòries que es complementen.

dimecres, 13 de setembre de 2017

MADRID:FRONTERA



«La pérdida de identidad  (no saber quienes somos) es la madre de todas las desgracias..»

Madrid:frontera de david Llorente
Vaig conèixer la prosa de David Llorente amb la seva novel·la «Te quiero porque me das de comer», i he de dir que la seva peculiar manera d'escriure em va captivar i vaig haver de donar la raó a tots aquells que em deien que no era un autor de lectura fàcil, que no agrada tothom i que amb ell no hi ha mitges tintes, o t'agrada a rabiar o l'avorreixes amb totes les teves forces. A mi em va agradar i per això vaig decidir repetir, encara que he tardat més del que m'hagués agradat, però els comentaris sobre aquesta segona novel·la feien que m'ho repenses una mica abans d'encetar la lectura.

I és que David Llorente ho ha tornat a fer. Ha tornat a trencar tots els canons i a saltar totes les normes establertes. «Madrid:frontera» és un altre experiment literari que ens remourà les entranyes, que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines amb una història crua, violenta, desassossegada... i aquest desassossec tornarà a traspassar les pàgines i a calar en el nostre ànim. Tornarà a sacsejar, fer-nos pensar, a odiar, a empatitzar..., a sentir com poques històries no faran sentir. I per a mi aquesta és la grandesa de l'escriptor, el qual fa que m'enganxi a la prosa de Llorente com les mosques queden enganxades a la mel.

dilluns, 11 de setembre de 2017

CONTRA LAS CUERDAS



«El cielo no existia. Su madre la habia engañado. Los curas llevan siglos engañando a la humanidad. El infierno está en la Tierra, y el cielo, en ninguna parte.»


Contra las cuerdas de Susana Hernández.
Quan està a punt de sortir la seva última novel·la, «Males Decisions», i dos relats seus en les antologies «HNegra» i «Barcelona, viatge a la perifèria criminal», tot editat pels amics d'Alrevès; jo em decideixo a posar fi als meus comptes pendents amb Susana Hernández i aprofitant el Festival de Cubelles Noir, em va agenciar les dues últimes entregues de la trilogia protagonitzada pel tàndem Santana-Vázquez. No se m'oblidi recordar-vos que la primera novel·la «Curvas Peligrosas» també està a punt de ser reeditada.

El principi de la novel·la ja ens deixa amb la intriga i les ganes de seguir llegint per saber qui és la sisena víctima, tenim clar que és algú proper a Rebeca Santana, i que abans hi ha hagut cinc víctimes més, ara el que volem és saber que és el que està passant: hi ha sis víctimes, estem davant d'un assassí en sèrie? Com actua, com les mata? I sobretot, qui és aquesta darrera víctima que trasbalsa tant a la protagonista?

dimecres, 6 de setembre de 2017

MATAR AL PADRE

«Nunca había probado la quinua, pero la internacionalización de la comida solo tiene un sabor, el del dinero»

Matar al padre de Yanet Acosta
De la mà de l'editorial Alrevès, Yanet Acosta ens presenta la seva segona novel·la, «Matar al padre», protagonitzada pel peculiar Ven Cabreira, —ex membre del CSID, aficionat a les Barbies, als gats i a menjar fabada de llauna i que pateix una estranya i molesta malaltia que a èpoques li fa perdre els sentits del gust i l'olfacte— investigador privat que treballa en una agència especialitzada, «Gastrorecursos».

Ven Cabreira serà l'encarregat d'investigar el suposat segrest de Pedro Marino,—propietari d'una cadena de restaurants i defensor de les plantacions de quinoa de forma tradicional, i que sembla postular-se fins i tot com a president de la nació— que ha desaparegut després de fer unes incendiàries declaracions, les seves paraules inciten al canvi social a partir de la cuina, durant un congrés gastronòmic a Lima. Cabreira no estarà sol en la cerca de Marino. Lucy Belda, una periodista gastronòmica amiga de Ven Cabreira, es converteix en una incòmoda testimoni dels fets ocorreguts a la sortida del congrés, fet que li comportarà ser assetiada per als que volen fer desaparèixer a Merino.

dilluns, 4 de setembre de 2017

L'ENIGMA PERUCHO



«Ells, en un gran i malèfic eufemisme, la van batejar com la Guerra Poètica, un contrasentit absurd, ja que no hi ha cap guerra que pugui ser ni poètica ni romàntica»
L'enigma Perucho de Jordi Cervera


«L'enigma Perucho» s'ha publicat com a novel·la juvenil, per sort fa molt de temps que no faig cas aquesta etiqueta, de fet a poques els hi faig quan parlem de llibres, i per Sant Jordi me'l vaig auto regalar.

És una història divertida, ben narrada, i molt ben filada. Amb una barreja d'estils literaris ben curiosa: per un cantó tenim una distòpia futurista, ja que Jordi Cervera ens porta fins a les acaballes del 2052 i els principis del 2053; novel·la d'aventures, als protagonistes no els hi poden passar més coses; gènere fantàstic o inclús terror, amb monstre horripilant inclòs. Tot això ens porta a una lectura entretinguda durant la qual hem de deixar la ment oberta i tenir paciència per veure cap on ens conduiran els esdeveniments.