“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 9 de novembre del 2015

NOVES DAMES DEL CRIM

Autor: Varies autores. Coordinat per Anna Maria Villalonga
Editorial: Llibres del Delicte (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 211
Gènere: Novel·la Negre
Sinopsi: Després de demostrar amb els tretze relats d’Elles també maten (número 3 de la nostra col·lecció) que les escriptores catalanes si calia matar, mataven, ara tornem a la càrrega amb una altra mostra col·lectiva de talent. Tretze noves autores que ens ofereixen les seves magnífiques històries, escrites expressament per a l’ocasió.
Noves dames del crim presenta una novetat: algunes de les integrants són nouvingudes a la literatura negra i policial. Malgrat el seu enorme bagatge literari, aquesta antologia ha estat el seu primer contacte amb el gènere. I l’experiència els ha encantat, com demostra a bastament la qualitat dels relats.
Les Noves dames del crim són: Isabel-Clara Simó, Rosa Ribas, Anna Moner, Isabel Franc, Elisenda Roca, Blanca Busquets, Roser Cabré-Verdiell, Montse Sanjuan, Sílvia Romero, Antònia Carré-Pons, Raquel Picolo, Gemma Pasqual-Escrivà i Anna Maria Villalonga.

<<<>>> 


« Rates enormes de cua llarga,negres com la capa de la mort .»

No he llegit encara el primer recull de relats “Elles també maten",fet al qual hauré de posar remei ben aviat.

Així, que per primera vegada, em trobo davant de tretze relats negres, escrits per tretze escriptores que no totes escriuen habitualment aquest gènere. El volum torna a estar coordinat per l’Anna Maria Villalonga, que a més repeteix com a escriptora d’un dels relats. És el número tretze de la col·lecció “Llibres del Delicte”, i segons expliquen, tant l’Anna com a coordinadora com el Marc Moreno com editor, és pura casualitat. Doncs, benvinguda casualitat!

Els relats no són gaire llargs. Davant de cada un d’ells trobem una petita nota biogràfica de l'escriptora a la qual pertany.
Com sempre, en aquesta editorial, cuidat fins al últim detall.

És un llibre ideal per llegir a estones, quant tens poc temps o entremig d’un altra lectura més feixuga. No cal dur un ordre, en ser relats independents pots llegir-los en la disposició que més ràbia et faci. Però he de confessar que jo eles he llegit per rigorós ordre d’aparició (una mania com qualsevol altre).

És impossible comentar cada un dels relats sense desvelar massa de la trama, però sí que puc donar petites pistes del que hi trobarem:
Hi ha textos escrits en primera persona, altres en tercera i alguns que combina les dues veus. Narradors omniscients que ens donen el punt de vista de tots els protagonistes, altres de molt focalitzats., inclús veurem com un mort relata el seu assassinat i tot el que després passa al seu voltant.
Ritmes trepidants que et deixen sense alè, altres de més pausats però que atrapen fent que no deixis el relat sota cap concepte.
Una riquesa lingüística, fruit de la manera d’escriure de cada una de les autores.
Vocabulari groller quan es requereix.
Descripcions molt acurades, que en poques línies et posen en el lloc dels fets.
Ambients angoixants.
Personatges, tots ells, molt ben treballats, creïbles al cent per cent, que et fan entrar de ple dins el relat.
Relats rodons, ben construïts, amb girs inesperats, a vegades amb un punt d’ironia que et fan somriure. Reconec que algun d’ells, després de llegir-lo i vist amb distància m’ha fet riure i tot al pensar en el surrealisme de la trama.
I per sobre de tot veurem tractar temes de rabiosa actualitat.

M’he retrobat amb escriptores a qui ja coneixia i que m’han sorprès gratament escrivint un gènere que no és el seu. Amb altres que si són assídues del gènere negre i que m’han acabat d'enganxar a la seva manera d’escriure. I he conegut d’altres de les que no havia llegit res, però que després d’haver-les vist mata amb tanta traça tinc ganes de llegir les seves obres.

Ja he confessat que no he llegit el primer, però ja desitjo que L’Anna i el Marc s’asseguin a parlar d’un tercer volum de relats.

I pensar que a mi els llibres de relats no m’han acabat d’agradar mai massa.... Això era abans. Abans de veure a les tretze assassines en acció.

5 comentaris :

  1. Sense dubte, aquest llibre serà meu. Moltes gràcies per la recomanació, Bruixeta!

    ResponElimina
  2. Ostres, posats a les casualitats hauries d'haver penjat la ressenya aquest divendres 13 ;-)

    No he llegit cap dels reculls de les assassines, però pinten olt i molt bé.

    ResponElimina
  3. Està molt bé tenir algun llibre de relats per anar-lo llegint de tant en tant, jo aquests els porto a la bossa i els vaig llegint mentre espero en algun lloc o de vegades per trencar d'una lectura a una altra.
    Abans n'havia llegit més de llibres de relats curts, però després vaig estar una temporada on vaig afluixar-ne les lectures. Últimament n'he tornat a llegir més. No es valoren massa aquest tipus de llibres, però jo crec que se n'ha de saber per fer enganxar a una historia en poques pàgines, fer que tot lligui i ser també capaç de sorprendre al final.
    La brevetat és difícil.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina