“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 12 de gener de 2015

COM SI FOS AHIR

Autor: Teresa Muñoz
Editorial: Amsterdam
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 184
Gènere: Novel·la psicològica
Sinopsi: La Sabina sap que hi ha alguna cosa que no funciona. El cap li ho diu i el cos li ho fa sentir, però no sap què és exactament. No sembla que a la seva vida hi hagi res fora del comú que pugui ser l’origen d’aquest malestar, que cada dia és més intens i que la trastoca. A poc a poc, una petita veu dins seu li indicarà per on ha de buscar, però no serà fàcil escoltar-la i, per fer-ho, la Sabina haurà d’enfrontar-se a les seves pors: intueix que hi ha coses que potser és millor no saber.

<<<>>>

«La normalitat és fràgil com una figureta de porcellana. En un moment, per un copet de no res, cau, s’estavella contra el terra i ja està. Igual que d’un dia per l’altre et passa una cosa que ho capgira tot, i la teva vida s’esmicola, es trenca, i deixa de ser normal.»


Vaig llegir les primeres planes gràcies a un concurs de la mateixa editorial. En vaig quedar amb ganes de més i com que la sort no va estar del meu costat he hagut d'esperar al regal del tió per poder-lo llegir. L’espera ha valgut la pena.

Si hi ha una paraula per definir aquest llibre és: pertorbador. I alguns dels adjectius que millor el poden definir són: introspectiu, dur, colpidor, inquietant. I aquesta barreja de mots és el que fa que el llibre enganxi des de les primeres pàgines.

Escrit amb primera persona, ens endinsa cap a l'interior de la Sabina. La Sabina busca l’origen del seu mal estar, que no sap de què li ve ni a què treu cap. De la seva mà anirem avançant en aquesta recerca; per arribar al final de la mateixa seran de vital importància els salts en el temps que la protagonista farà, sense perdre mai aquest punt de vista de la pròpia Sabina.
Les converses amb la Mila, la seva millor amiga des dels temps de l’institut; amb la seva mare, qui ara es mostra més propera que mai; seran cabdals per poder anar avançant.

El món de la Sabina s’esmicola en mil parracs sense que ella pugui fer-hi res. La relació de parella està morta i enterrada, encara que cap dels dos la vol donar per acabada. Les xerrades amb la Mila tampoc són del tot sinceres, i la Sabina cada vegada s’enfonsa més en la seva angoixa. Trasbalsada, engabiada en si mateixa, la Sabina decideix posar-se en mans d’una professional.
Les converses amb la psicòloga l’ajuden a recordar. Ha encausar allò que sembla oblidat, que mai així passat; tot el que semblava oblidat. Allò que l’hi fa tan de mal.

Amb frases curtes, un llenguatge senzill i una prosa àgil, l’autora va creant una atmosfera opressora i opressiva la majoria de les vegades, que ens anirà endinsant en el món interior de la Sabina i farà que empatitzem amb ella i el seu dolor. Que vulguem esbrinar que és el que l’hi passa, on és l’origen del seu problema.

L’encert de fer servir la primera persona durant quasi tota la història —només al capítol catorze farà servir la tercera persona, però en aquest cas la protagonista d’aquestes pàgines és la Mila i no la Sabina— ens apropa encara més a la protagonista. És més fàcil empatitzar amb la persona que té el problema si és ella mateixa qui te l’explica que no si el saps a través de terceres persones.

 Una novel·la que m’ha atrapat, seduït i angoixat a parts iguals.

1 comentari :

  1. Es veritat, atrapa tant el misteri com l'angoixa que envolta en tot moment a la protagonista. A mi em va semblar una narració inquietant, molt ben escrita, un autèntic debut. Me n'alegro que t'hagi agradat.

    ResponElimina