“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 3 de novembre del 2014

NO ET MIRIS EL RIU

Autor: Mònica Batet
Editorial: Meteora
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 176
Gènere: thriller psicològic
Sinopsi: En una ciutat de l’Europa central banyada per un riu cabalós tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi. Alguns membres de la comunitat, alertats pel fenomen i per la tragèdia dels ofegaments, comencen a investigar quina pot ser la causa d’aquesta anomalia psicològica que afecta unes determinades famílies de la població.
 
<<>>
« A partir d’aleshores, el Riu se li havia enredat com una serp i l’havia anat estrenyent fins al punt de modificar-li la percepció de tot el que l’envoltava.»

El llibre està estructurat amb tres parts i un epíleg. Si ve, cada una de les tres parts ens parla d’un protagonista concret, el verdader protagonista de tota la trama és el Riu. El Riu amb majúscules. Fent que la resta de personatges siguin meres comparses al seu voltant. Ell, és qui condiciona la vida dels que hi conviuen a prop, i ho fa d’una manera malaltissa i cruel. Exercint un poder, quasi hipnòtic, que acaba transformant a qui se l’hi apropa gaire.

A la primera part coneixerem a la Martina Tarr, una noia que prové d’una família on els homes pateixen una malaltia que fa que acabin llançant-se al Riu, després d’un període d’aïllament.
La Segona Part la protagonitza el professor Konrád Weszler, pare d’una noia que acabarà ofegada al Riu.
I la tercera part ens explica la història de Vera Kuntz, una jove obsessionada amb la natació i amb el nedador János Kiviranta, i que també pateix una pèrdua relacionada amb el Riu: el seu germà.
A totes tres part trobem personatges secundaris que jugaran papers prou importants, però que no tenen nom propi, els coneixerem per la relació que tenen amb els protagonistes. Així ens trobarem amb el germà de la Martina, que es comunica amb ella només a través notes. O l’Indexador —personatge un pel sinistre, que coincidirà amb el professor Weszler—, un periodista dedicat a indexar tots els ofegats que apareixen al Riu. Encara que els tres protagonistes ho són d’històries independents, en algun punt acabaran creuant-se per acabar de donar forma a un llibre, que de per si ja és rodó.
 L’epíleg ens porta una successió d’informes d’ofegaments al Riu, amb llegenda inclosa. Set aparicions de grups d’ofegats, perfectament documentades, que donem encara més veracitat a la resta del llibre. I, que a més, serveix per explicar-nos el final dels nostres tres protagonistes.

Un llibre rodó, sense fissures. Escrit amb elegància, amb una prosa àgil mancada de diàlegs (tampoc hi fan falta) que ens sedueix tant com el Riu.

1 comentari :

  1. M'has fet venir més ganes de llegir-lo, però encara no el tinc localitzat a les bilioteques de capçalera. Hauré d'esperar. :-(

    ResponElimina