“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 12 de juny de 2017

CRIMS DUPLICATS



«Sense rituals tot seia caos i por. Els rituals creaven control. Els rituals feien que les coses dolentes no ho fossin tant, feien disminuir el dolor i mantenien la foscor a ratlla.»

Crims duplicats de Hjorth & Rosenfeldt
«Crims duplicats» és la segona entrega de la sèrie Bergman. Protagonitzada pel psicòleg criminal Sebastian Bergman. Jo no he llegit la primera novel·la, «Secrets imperfectes», però us garanteixo que es pot llegir aquest segon llibre sense tenir la sensació que ens estem perdent quelcom. Amb quatre pinzellades que els autors ens donen de seguit ens farem a la idea de com és en Sebastian: intel·ligent, asocial, faldiller, arrogant, cínic, prepotent... no sé on vaig llegir que era una barreja entre el personatge de la sèrie House i Harry Hole, l'inspector creat per Jo Nesbo, no anaven gaire desencaminats; i poder per això mateix, són dos personatges que en tenen el cor robat, Sebastian Bergman és un tipus que en cau bé tot i el seu caràcter.


Ens trobem a Estocolm durant una inusual onada de calor. L’equip de la Riksmord (unitat d’homicidis de la policia nacional sueca) es troba davant una sèrie d’assassinats en sèrie que segueixen el patró d’uns que es van cometre a la dècada dels anys 90 per en Hiden, però aquest es troba confinat a una presó de màxima seguretat. Va ser precisament en Bergman qui va resoldre el i qui va escriure un llibre sobre en Hinde. L’equip d’elit liderat per Torkel Torsten s’haurà d’enfrontar amb un imitador molt fidel.

Amb un narrador omniscient que té tota la informació i que l’anirà donant al lector, que sabrà d’aquesta manera qui és l’assassí, que pretén, de quins mitjans es val per escollir les seves víctimes i quins fets l’han convertit  en un psicòpata sense cap escrúpol, així com la implicació que hi té en Hinde. Així anirem sempre un pas per endavant de l’equip d’en Torsten que va completament perdut.

Escrita amb una prosa àgil i senzilla on les descripcions mantenen un equilibri perfecte amb els diàlegs que marquen el ritme a una novel·la que se t'enganxa a les mans i t'empeny a no deixar de llegir fins a arribar a un final d'infart. Els girs se succeeixen a la narració, mentre que els autors ens passegen pel costat més fosc i depravat de l'ésser humà i deixen pinzellades de com el passat afecta el nostre futur i de com les vivències de la infància, aquella etapa tan fràgil, marquen sense remei la maduresa de les persones, sense que en cap moment caiguin en la fàcil justificació de les atrocitats comeses.
Organitzada amb capítols curts, que contenen frases curtes, de vegades tres frases gairebé telegràfiques seguides, amb l'única funció de  posar-nos en situació amb la major brevetat possible. Tot un encert.

«Estava de bocaterrosa.

Lligada.

Morta» (pàg. 13)
Els autors han aconseguit crear una novel·la fosca, sòrdida, i molt gràfica que contrasta fortament amb els dies assolellats i la calor sufocant que pateix Suècia durant l'estiu en què es produeixen els fets.
Hjorth & Rosenfeldt porten a terme un extens i extraordinari examen psicològic de tots i cadascun dels personatges. Personatges perfectament definits i carregats de matisos que veurem evolucionar al llarg de tota la trama i als que anirem coneixent més a fons, en part gràcies a les pinzellades que els autors ens donen del que va passar en l'anterior lliurament.

No cal dir que la tercera entrega, «Morts prescindibles», ja és a casa i que ben aviat arribarà la primera.

«Tenir una vida abans de formar part d’un altra vida.»(pàg. 231)



2 comentaris :

  1. Ostres, m'has fet agafar moltes ganes de llegir-lo.
    Passa a la llista de pendents, i segueixo desitjant que es multipliqui el temps per poder posar-me una mica al dia :DD

    ResponElimina
  2. El primer em va agradar molt. Tinc pendent aquest i el tercer. I saben que al setembre sortirà el quart.. Toca posar-se les pil·les.
    Un petonet ;)

    ResponElimina