“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 29 de maig de 2017

PERFILS DE NORA



«La Nora era d’aquella mena de criatures que no es deixaven estimar ni estimaven, com si no ho necessités. Li bastava tenir-se ella mateixa i mai no feia res per aconseguir l’afecte d’ algú, ni donava ni demanava.»


Perfils de Nora de Margarida Aritzeta
Endinsar-me en la lectura d'una obra de Margarida Aritzeta és una aposta segura. A hores d'ara, i crec que no és cap secret per a ningú dels que en coneixeu, és una de les meves autores de capçalera. Llibre a llibre m'ha anat guanyant com a lectora i com a persona. Repetiré el que ja he dit en altres ressenyes, i ho repetiré perquè no sé cap altra manera de descriure la seva mestria narrativa; i perquè és aplicable a qualsevol de les seves obres, siguin del gènere que siguin.
Margarida Aritzeta ens captiva per la seva prosa senzilla; per la riquesa del llenguatge i domini de la llengua: per la fluïdesa narrativa: pel gust pel detall; per la magnífica ambientació; per uns personatges reals, rodons, que veiem evolucionar al llarg de tota la història, que ens enamoren i ens fan patir.

dilluns, 22 de maig de 2017

UNA DOLÇA CANÇÓ



«El pis silenciós està sota totalment sota el seu jou com un enemic que volgués implorar perdó.»

Una dolça canço de Leïla Slimani
Reconec que abans de llegir «Una dolça cançó» no coneixia a l'autora, Leïla Slimani, guanyadora del premi Goncourt en 2016. El llibre em va cridar l'atenció quant, en una xarxa social, un autor al qual admiro, Toni Hill, parlava meravelles de la novel·la. Abans de comprar el llibre vaig buscar informació per la Xarxa i en vaig trobar que és una història basada en un fet real: l'any 2012, a Nova York, una mainadera va intentar suïcidar-se després de cometre un doble infanticidi. Després de veure aquesta informació i que la traducció al català era de Lluís Anton Baulenas, el llibre no va trigar gaire arribar a les meves mans.

«Una dolça cançó» comença amb una escena potent, d'aquelles que no deixen indiferent al lector. Tot el contrari,  una escena que el sacseja de cap a peus per la seva brutalitat, donant-li un cop de puny a la boca de l'estómac que el deixa sense alè: l'assassinat de dos nens de poca edat en mans de la seva mainadera. Una escena que, encara que ja ens avança que és el que passa al final de la novel·la, fa que el lector vulgui seguir endavant, amb el cor encongit pels fets relatats, per esbrinar que ha portat a la cuidadora dels nens a cometre tal atrocitat.

dilluns, 15 de maig de 2017

BETTÝ



«Qué fácil es cometer errores cuando se vive en la ignorancia.»

Bettý de Arnaldur Indridason
Aquest any he tingut l'immens plaer de descobrir la prosa d'Indridason, una de les moltes assignatures pendents que tenia en el tema de la lectura. Vaig començar amb "Passatge de les Ombres" i tot que no em va acabar d'agradar vaig decidir donar una altra oportunitat a l'autor, endinsant-me en la sèrie protagonitzada per Elendur Sveinsson, de la qual he llegit ja tres llibres, un d'ells ressenyats en aquest mateix bloc: «La veu». Quan va sortir «Bettý» en frenava que no fos protagonitzada per Elendur, ja que l'únic llibre llegit que no és de la saga no m'havia agradat. Per sort, al final, va poder més la curiositat que les reticències.

«Bettý», és completament diferent de tot el que he llegit d'Indridason. El mateix autor la defineix com la seva obre més americana, més noir. I de fet, «Bettý», és el retrat d'una autèntica femme fatale.

dilluns, 8 de maig de 2017

LA DRAGA



«[...] la nostàlgia és una malaltia, una pústula purulenta que fa temps que  em vaig deixar estripar sense anestèsia [...]»

La draga d'Esperança Camps
La lectura de «La draga» venia avalada pels magnífics comentaris que n’havien fet, als seus respectius blogs, l’AnnaMaria Villalonga i la Raquel Gàmez; per una editorial que vint-i-tres números després, segueix sorprenent al lector, arriscant i encertant-la amb les seves publicacions- Publicacions arriscades, diferents, punyents, de les quals, pel meu gust, aquesta és la millor, perquè «La draga» és el millor llibre que he llegit aquest any, poder que he llegit amb anys....
L’Esperança Camps, que ja en va captivar amb la lectura de «L’illa sense temps», ara m'ha guanyat incondicionalment. La seva prosa punyent i demolidora, t'entravessa amb una força descomunal, et captiva i et fa caure, irremeiablement, en la teranyina, magistralment teixida, de les seves paraules.

dijous, 4 de maig de 2017

TAN TUYO COMO TU MUERTE



«Somos una historia incompleta, un puzle con muchas piezas extraviadas»

Tan tuyo como tu muerte de Emili Bayo
«Tan tuyo como tu muerte» és la darrera novel·la del lleidatà Emili Bayo, i la primera que l’autor escriu en castellà. Una novel·la de lectura fluida però amb un tempo més lent del que acostuma a ser normal en les novel·les del gènere.

Bayo ens presenta una història dividida amb dues trames diferenciades per la veu narrativa. Per una banda ens parlarà, en primera persona, Abel Claramunt un mosso d'esquadra desterrat des de Barcelona a terres de ponent, on es troba amb una jova companya, Azucena Artero, que l'involucra, sense ell estar gaire convençut, en la investigació de la desaparició d'una noia. Per altra banda, un narrador omniscient en tercera persona ens anirà relatant la història de la noia desapareguda. I per mig anirem veient com tot va pivotant en la història personal i familiar de Claramunt i Artero, que resultaran ser parents.

dimarts, 2 de maig de 2017

FLOR SECA



«Habia lidiado con mentes bastante más retorcidas, y tal como le decia el forense, asomarse a la mente del monstruo siempre tiene un precio.»

Flor seca de Graziella Moreno
«Flor seca» és la tercera novel·la de Graziela Moreno i la continuació dels personatges de «Juegos de maldad». Tot i que les referències al cas de l'anterior novel·la són constants, es poden llegir independentment l'una de l'altra. Jo no he llegit la primera i en cap moment vaig tenir la sensació que em perdia alguna cosa. Altra cosa és que quan acabem «Flor seca» tinguem unes ganes enormes de llegir la seva predecessora, com és el meu cas.

A «Flor seca» la Graziela ens presenta un thriller on barreja intriga policial i judicial. Amb dues trames, que corren paral·leles en tot moment fins a trobar-se al final del llibre, i que són investigades per dos dels cossos de les forces de l'ordre. Per un cantó tenim als Mossos d'Esquadra que investiguen el brutal assassinat d'una noia, que porta el jutjat de Taulera, amb la Sofía Valle al capdavant; i per altra a la Policia Nacional, immersa en un cas de corrupció dins del mateix cos, l'encarregat de dur-la a terme serà l'Enda Rivas, amic personal de la jutgessa. El punt d'unió de les dues investigacions serà el policia nacional Andrés Rincón.