“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 12 de desembre del 2016

NO N'ESTIGUIS TAN SEGUR


«Com si fos un niu de serps agonitzant, o potser acabades de néixer, els budells s’escapaven del ventre del cadàver»

Vaig conèixer la prosa d'en Llort amb «Herències col·laterals», llibre que encara m'arrenca un somriure quan el recordo. Després en va fer mirar amb altres ulls el subsòl de Barcelona en llegir-li «Sota l'asfalt».
Vaig caure rendida a la prosa de l'autor amb la primera novel·la que vaig llegir, així quan des de l'editorial Alreves anuncien que el número 26 de la col·lecció crims.cat, era «No n'estiguis tan segur» d'en Llort, no em vaig preocupar gaire de la trama, tant era, només volia llegir-lo com més aviat millor.
Mentre esperava que el llibre arribés a casa, vaig anar per feina i vaig agenciar-me «Si quan et donen per mort un dia tornes» que encara és a la pila de les lectures pendents i que no tardarà a caure.

«No n’estiguis tan segur», amb el títol ja ens ho diu tot. Res és el que sembla, en una trama creada a base de girs imprevisibles, en la que quan comencis a creure que ja n’estàs treien l’entrellat, tot canviarà a una velocitat vertiginosa i res tornarà a ser igual.

En Llort juga a despistar al lector i ho fa amb la mestria i destresa del prestidigitador que es treu el conill del barret de copa, sense que tan sols arribis a intuir el truc; com el gran mag dels girs impossibles, però creïbles, que és. Perquè sí, Llor, ens despista, però no ens enganya, no es treu cap subtrama, ni cap gir de la màniga, senzillament fa moure als personatges per allà on més l'interessa, sense ser per on, tu com a lector, creus que aniran.

«No n’estiguis tan segur» és una novel·la coral, amb gran quantitat de personatges que jugaran un paper important al llarg de tota la novel·la.  Personatges treballats al màxim, als que veurem anar evolucionant a mida que avança la trama; amb els que empatitzarem i odiarem a parts iguals depenent del paper que els toqui jugar.
Les descripcions dels llocs i dels fets, són tan summament detallades que sembla que en comptes d’estar llegint-les, les estiguem contemplant en una fotografia; ens trobarem al despatx on es troba el cadàver i olorarem el pudor que senten els mossos encarregats del cas. Visualitzarem la macabra escena de tal manera que ens veurem obligats a tancar els ulls i intentar oblidar-la, semblarà que el cos estigui a la sala de casa.

No absenta de  temes espinosos: policies corruptes, màfies ucraïneses, sexe dur amb menors, sicaris... «No n’estiguis tan segur» és una novel·la que ens enganxarà des de les primeres planes, que es farà additiva i que no podrem deixar de llegir, moguts per les ànsies de saber quin és el desenllaç. Un final que cada vegada que intuïm ..., canviarà de rumb, de manera que no ens quedarà altra alternativa que arribar al punt final.

«El gat mirava la cerimònia amb la parsimònia de qui té tot el temps del món, amb l’esguard serè de qui sap com continua la història i es fa passar per un esser irracional.»



2 comentaris :

  1. Passo de puntetes perquè l'estic acabant ara mateix, i no voldria llegir res que no toca. M'està agradant força, però malauradament se m'està allargant perquè vaig de cul. He llegit la part inicial de la ressenya, i em va passar com a tu, tot i que si no vaig equivocat el primer que vaig llegir va ser 'Reina de Diamants', que va escriure a vuit mans amb altres bons autors. El seu fragment va ser el que més em va agradar, i en Salvador Macip, un altre dels autors d'aquell llibre, i de capçalera a casa meva, em va dir que li prestés atenció, i això vaig fer. Des de llavors, he llegit tots els llibres que cites, i d'altres seus amb altra gent. Ja és un dels meus autors més llegits, i és d'aquells que, quan treu llibre, em té a la llibreria el primer dia. Pocs ho poden dir. I això que el 'Sota l'asfalt' no em va acabar de fer el pes, però aquest m'està fent recuperar el bon gust de boca. Efectivament, és un llibre de girs, però no continus, precisament això el fa diferent. Quan ja fa molt que passa alguna cosa, i la tens com a certesa, pam, tot canvia. Però encara em queda text, així que a veure com acaba!

    ResponElimina
  2. Hi ha escenes que fan emprenyar i costa força d'oblidar...

    ResponElimina